Aquests dies de confinament sembla que als museus els ha agafat una histèria col·lectiva per estar en activitat constant a les xarxes com si haguessin de justificar la seva activitat i la seva essència. És evident que els museus, com la resta d’equipaments culturals i socials, han d’estar a les xarxes però, aquesta no ha de ser la seva funció principal. El confinament dels museus ens ha de servir per repensar la nostra activitat, reinventar-nos i replantejar-nos. És el moment de l’autoanàlisi i l’autoreflexió per tornar a obrir amb més forces i més vius que mai.
És cert que al nostre país tenim una pluralitat de museus impressionant i que cada museu té les seves particularitats i idiosincràsies. Per tant, és obvi que no tots els museus han de seguir un mateix patró i no tots han de tenir les mateixes reflexions. Cada museu ha de poder respondre a les preguntes: què sóc i per a què? I en base a això dissenyar un pla d’actuació coherent amb la seva essència. Cal reconèixer que en la major part dels casos, el model gerencial dels museus no ha estat l’idoni i ha fracassat. Als museus se’ls ha demanat un rèdit econòmic que no tenen i ara cal primar la seva funció pública en la nostra societat.
Les funcions bàsiques dels museus són les de custodiar, documentar, exposar i difondre una col·lecció patrimonial. És obvi que aquestes funcions no són rendibles econòmicament -llevat que siguis un museu amb un elevat nombre de visitants o un monument turístic-, per tant, el model gerencial és inapropiat. Cal canviar de model i repensar-nos! El moviment de la nova museologia ja apostava pel concepte de territori i comunitat però no tots els museus tenen aquesta essència i alguns giren al voltant de la seva col·lecció.
Amb tot, sigui quina sigui la seva essència -tant si es tracta d’ecomuseus o museus de comunitat, com si es tracta de museus amb col·leccions enciclopèdiques o de pinacoteques-, tots i cadascun d’ells tenen una funció social indiscutible. La col·lecció i el patrimoni cultural és el mitjà pel quan s’arriba a la població i és important dissenyar els programes adequats a la nostra realitat i a les nostres circumstàncies per desenvolupar la funció pública i social que ens pertoca com a museus.
Una part de la nostra funció social serà la preservació i difusió de la nostra col·lecció i, en part digitalització per donar-li un major accés. Però també caldrà dotar-nos de programes socials al voltant de la cohesió, l’educació, la participació o la responsabilitat social que ens ajudin a formar part de la comunitat i estar al seu servei. La nostra essència ha de girar vers aquesta comunitat, sense ella no té sentit la nostra tasca, o vivim en i per a la societat o morim.
Jordi Medina Alsina
